Reflexes

Tancament

2011-02-25T02:41:00.002+01:00

Aquest bloc està tancat.

D'ara endavant podeu seguir-me a

www.jordimanils.com

Gràcies i disculpeu per les molèsties.

Per molts anys, Mama!

2010-10-30T17:27:00.000+02:00

Avui és un dia especial. Avui, 30 d'octubre, és l'aniversari de la que sens dubte és la persona més important de la meva vida i que, per moltes altres persones que conegui i que m'estimi, seguirà sent-ho per sempre.

Avui, la Loli, una de tantes noies que es van convertir en catalanes per amor, i després per convicció, deixant-ho tot enrera per seguir el seu cor, fa 57 anys. Avui fa anys la meva mare.

Fa anys, per al casament de la Montse i el David vaig escriure els següents versos:

"Fa unes setmanes, algú molt especial em deia que quan t’enamores, en realitat, estàs fent un pla. Que en realitat estàs planejant no fer cap pla sense la persona estimada, estàs planejant no passar un dia sense mirar-li els ulls, no passar una nit sense trobar-la als somnis, no passar una sola hora sense pensar en ella. De vegades pot passar que aquests plans no surtin bé. Pot passar que aquests plans siguin només castells als núvols i acabin esdevenint insignificants. Pot passar, i massa sovint passa, que aquests plans s’oblidin amb el pas del temps, com tantes altres coses bones que la gent oblida per la força dels anys. I és que a vegades, capficats el nostre dia a dia i les nostres obligacions, oblidem les coses més simples, però que en el fons són les més importants.

Perquè... recordeu el vostre primer petó? I no, no em refereixo al primer petó d’amor de la vostra primera parella en l’adolescència o joventut. Em refereixo al primer petó que us van fer. El recordeu? Exacte. La vostra mare. Una mare que, després d’haver fet el pla de compartir la vida amb la persona estimada, va planejar no passar un dia sense mirar-vos els ulls, va planejar no dormir una sola nit sense saber si vosaltres dormíeu, i va planejar no menjar una engruna de pa fins que vosaltres estiguéssiu tips".

No ho vaig escriure perque sí. Ho vaig escriure perque és el que he viscut a casa meva. Una mare que es va desviure sempre per mi. La meva no és una mare qualsevol. És la millor, amb diferència, de totes les mares que em podien haver tocat en aquesta vida.

Molt sovint ens costa de dir, d'exterioritzar, de valorar allò que tenim, allò que estimem, allò que agraïm... i especialment, allò que donem per suposat.

Avui, aprofitant la data assenyalada al calendari, vull fer-vos coneixedors a tots i totes que estic orgullós i molt feliç de tenir una mare com la que tinc, que ho ha donat tot, i que donaria encara més per mi i pels meus, que sempre m'ha fet costat, i que tot i aconsellar-me el que ella creia, sempre m'ha deixat experimentar la vida per mi mateix.

Encara que no t'ho digui gaires vegades, gràcies mama, per ser com ets. Feliç aniversari!

T'estimo.

JO NO EM RESIGNO

2010-10-22T18:14:00.003+02:00

JO NO EM RESIGNO

Diuen la majoria de les enquestes, i ho donen per fet els mitjans de comunicació i els opinadors del regne, que CiU arrassarà a les properes eleccions catalanes. Diuen també que els partits d’esquerres perden suports i valoració ciutadana. Vull recordar aquí, que les enquestes no acostumen a ser imparcials, i que moltes vegades aquestes mateixes enquestes s’equivoquen, i molt.

Si, tot i això, donem credibilitat a aquesta teoria, els ciutadans i ciutadanes amb un mínim sentiment d’esquerres tenim diverses opcions el proper 28-N. La opció fàcil, la més còmoda i senzilla, sens dubte, és la de la resignació. Quedar-nos a casa, mirant com la dreta guanya a Catalunya, i té via lliure per a fer polítiques de privatització de serveis, de retallada de drets i llibertats, de desmantellament de l’Estat de Benestar, d’empoderament dels poderosos i de menyspreu per a les classes treballadores. Quedar-nos a casa, no participar, o fins i tot, votar en blanc, facilita aquest desenllaç.

Tenim la opció del vot “majoritari”. És a dir, votar el PSC perque pensem que és l’únic que pot fer ombra a CiU. El PSC que vota a favor de la Reforma Laboral i d’abaratir l’acomiadament, que està a favor de retallar les pensions, de privatitzar part de la sanitat, que aprova una Llei d’Educació que segrega nens i nenes i augmenta les subvencions a les escoles de l’Opus, que proposa que els rics paguin menys impostos, mentre els demés no arribem a final de mes, que defensa aferrissadament un model d’infraestrctures agressiu per al territori... el PSC que no descarta, en absolut, fer President el lider de la dreta, Artur Mas. Un votant d’esquerres no pot confiar el seu vot a un partit capaç de votar un President de dretes.

Davant d’aquesta situació, hi ha un tercer camí, una alternativa creible i sòlida: L’esquerra real i ecologista que creix a tota Europa, que planta cara a la dreta i a les seves polítiques neo-liberals, l’esquerra que a Catalunya representem ICV-EUiA. Fa molts anys que som clars i transparents amb la nostra política d’aliances, o fem Governs d’Esquerres o fem oposició d’esquerres, però no juguem a l’equidistància ni al “ara t’estimo, ara t’odio”, perque això és poc menys que enganyar la ciutadania.

Hem estat sempre del costat dels treballadors i les treballadores, i les hemeroteques en poden donar fe, recolzant els seus (nostres) drets, les nostres pensions, la nostra escola pública, els nostres hospitals i centres d’assistència públics, defensant que de la crisi no se surt precaritzant encara més el mercat laboral o facilitant l’acomiadament, sinó canviant el model productiu i invertint en tecnologia, investigació i energies verdes.

Us imagineu que tots els treballadors i treballadores tinguessim un partit fort, coherent i transparent, que ens pogués defensar amb la força dels partits majoritaris? Us imagineu el que podria fer l’únic partit que ha treballat activament pels drets de la classe treballadora si tingués el doble dels Diputats que té ara?

Pot ser només un somni, però jo no em resignaré. No penso quedar-me quiet mentre les conquestes socials de la generació dels nostres pares, avis i besavis, es perden per culpa de la desafecció de la gent progressista. Com a mínim, plantaré cara. Com a mínim participaré, explicaré a la gent el que hi ha en joc i lluitaré fins l’últim minut per a que l’única opció real d’esquerres tingui tota la força possible. Com a mínim, sabré que he fet tot el que podia fer.

En defensa del que és públic

2010-10-17T21:11:00.000+02:00

En defensa del que és públic

Autor/a: Jordi Manils

Càrrec de l'autor dins d'ICV: Portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Montmeló

Fa molts mesos que assistim a una dura ofensiva mediàtica i d’opinió, orquestrada pels nuclis de poder i per la dreta política i econòmica, contra tot allò que és públic. Contra tot allò que els allunya del poder absolut.

Els mercats, aquesta paraula que utilitzem de manera eufemística per a referir-nos als grans banquers, lobbys de pressió, especuladors financers i especuladors immobiliaris, fa temps que treballen, a través dels seus grups de comunicació, per instaurar la idea que, qualsevol que els contradigui, ha de ser eliminat.

Primer fou el desprestigi de la política, amb la tan coneguda frase de “els polítics són tots iguals”, que desmobilitza i desil·lusiona majoritàriament els votants d’esquerres, sota arguments com “el poder els corromp a tots” o “no hi ha res a fer”. Resultat d’això, un creixement brutal de l’abstenció electoral i de la desafecció política. Resultat de retruc, un creixement exponencial dels partits representants de la dreta política.

Després, la batalla dialèctica, sempre a base de tòpics i rumors infundats, de fer de l’anècdota una norma i de difamar sense cap mena de vergonya, va dirigir-se contra els treballadors públics. “Són tots uns vividors”, “no treballen gens” o “cobren massa”, han estat algunes de les consignes recurrents dels servidors mediàtics dels mercats. Resultat d’això, avui la opinió pública es manté en silenci davant la privatització de serveis bàsics, la supressió d’altres serveis o l’acomiadament de treballadors i treballadores públics.

Els últims mesos hem assistit a la tercera andanada organitzada, i sempre secundada pels mateixos personatges i mitjans, aquest cop contra les organitzacions dels treballadors i les treballadores. Hem hagut d’escoltar barbaritats, manipulacions i obertes mentides sobre la quantitat d’alliberats sindicals, la necessitat de la seva existència, o la qualitat de la seva tasca. Resultat d’això, una percepció ciutadana que els sindicats són formats per una elit i no responen a les seves necessitats com a classe treballadora. Percepció, no cal dir-ho, totalment distorsionada.

Quina serà la propera víctima d’aquesta bandada de carronyaires?

És absolutament imprescindible que la gent treballadora reaccioni davant aquesta estratègia de manipulació dels poders econòmics. Una estratègia, al cap i a la fi, basada en el “divideix i venceràs”, basada en desposseïr els treballadors de tot allò que els pugui permetre incidir en l’economia i, per tant, posar trabes a l’enriquiment vergonyant d’uns pocs, a costa de la misèria de tota la resta.

Cal que aturem les discussions efímeres, volgudes i manipulades, que ens porten a una fatiga i una desmotivació de la classe treballadora, i ens girem tots i totes cap als culpables de la situació actual. I no, senyores i senyors, els culpables no són ni els sindicats, ni els treballadors públics, ni els partits d’esquerres. Els culpables són els especuladors financers, recolzats per la dreta política i grans grups mediàtics. I sí, encara s’hi pot fer alguna cosa. Plantem cara, en defensa del que és públic, en defensa dels nostres drets.

Eleccions al Parlament

2010-10-06T21:51:00.001+02:00

(5/10/2010)

JORDI MANILS, PORTAVEU D’ICV-EUiA DE MONTMELÓ, INCLÒS A LA CANDIDATURA DE LA COALICIÓ A LES ELECCIONS CATALANES

El regidor ecosocialista ocuparà el número 39 de la llista que encapçala Joan Herrera, segons ha acordat aquest dimarts el Consell Nacional d’Iniciativa

El Consell Nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds ha aprovat per unanimitat aquest dimarts la composició de la candidatura d’ICV-EUiA a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de noviembre. En aquesta llista hi apareix, en el lloc 39, el regidor i alcaldable de la coalició a Montmeló, Jordi Manils.

En paraules del president comarcal d’ICV, Jordi Garriga, “en Jordi aporta a la candidatura una combinació perfecta de joventut i experiencia”. A la vegada, Garriga ha expressat que “amb la seva elecció, des de l’organització comarcal d’Iniciativa es vol reconèixer la feina feta per l’agrupació de Montmeló per oferir una alternativa real a les polítiques anclades en el passat i incapaces de contribuir a la sortida de la crisi que representen el PSC”.

Per la seva part, el candidat montmeloní ha expressat la seva “il·lusió per poder contribuir a consolidar el projecte de modernització económica i ecològica de Catalunya que representa ICV-EUiA”. Manils ha afegit que “una sortida a la crisi que garanteixi la cohesió social és el principal objectiu de la coalició per la propera legislatura”.

Indignació i il·lusió

2010-07-15T17:24:00.000+02:00

Indignació i il·lusió. Són els dos sentiments que em produeix haver llegit el darrer butlletí del PSC de Montmeló.

Indignació per la seva total i absoluta manca d’ètica i d’escrúpols, faltant a la veritat en repetides ocasions, faltant al respecte deliberadament i en el terreny personal als seus adversaris polítics i situant la governabilitat de Montmeló a la corda fluixa.

La direcció socialista acusa la nostra cap de llista de les darreres eleccions de “deixar a l’estacada els seus votants” quan va haver de dimitir per raons de salut i personals. Deixant de banda la baixesa moral de fer aquest judici sobre la vida personal d’una persona, ¿cal que els recordem que el seu cap de llista i uns altres dos regidors del PSC han dimitit a mig mandat? Hem de concloure que tres regidors del PSC, un d’ells l’Alcalde, han deixat triplement a l’estacada els seus votants? És ridicul.

La indignació augmenta quan el PSC intenta reescriure la història, al més pur estil dels historiadors franquistes, manipulant la realitat i oblidant, de manera volguda, determinats aspectes d’aquesta, i mentint abrumadorament sobre altres.

Finalment, el pamflet socialista m’ataca a mi, de manera personal i sense cap argument concret. Si això és tot el que tenen a dir sobre mi, vol dir que ho estem fent bé.

Menció a part mereix l’article en que tenen la desvergonya d’insinuar que volem tancar el Pavelló, l’Escola de Música o l’Escola d’Adults. Tots ells, serveis que moltes vegades hem hagut de defensar en solitari, davant l’abandonament al que han estat sotmesos per part del que avui és l’Alcalde de Montmeló. Ho hem dit mil vegades: No tancarem cap servei ni equipament. Això sí, hem de posar fre a la pèssima gestió i el malbaratament de recursos del Govern del PSC en matèria de Serveis Personals, de manera immediata.

Sobre el projecte que anomenen “d’ajardinament”, que en realitat és un pla municipal de millora de totes les zones verdes i de l’arbrat viari, potser també els hi haurem de recordar que es va aprovar per unanimitat, amb els vots de tots els regidors del PSC, i que l’ex-alcalde i l’ex-regidor d’urbanisme en van fer bandera no fa gaires mesos. És estrany que ara se’n vulguin deslligar. Electoralisme?

O quan parlen de les mesures de reducció de la despesa... per què no diuen enlloc que han acomiadat 3 treballadors i que el sindicat CCOO els ha denunciat per acomiadament nul i assetjament sindical?

Però al principi deia que també m’ha causat molta il·lusió, el llegir aquest pamflet horrible, ple de mentides i insults, i això és perque he pogut fer tres constatacions.

La primera és que la direcció del PSC ha perdut el nord. Han perdut les formes, el respecte, l’educació i, fins i tot, han perdut el sentit institucional de poble que havia caracteritzat l’etapa de Manel Ramal i això a la gent no li agrada gens. Sembla que el nou Alcalde no vol que hi hagi “pau” institucional, sinó que prefereix reproduir el sistema de conflicte i de ganivetades que causa desafecció política i que provoca una menor mobilització de l’electorat d’esquerres. Doncs amb nosaltres que no hi compti. Abans de res, nosaltres tenim respecte per totes les idees i propostes, sempre.

La segona és que ICV-EUiA som, actualment, el referent central de la política local de Montmeló. Ja fa temps que ho som als plens municipals, liderant tots els debats, ho som al carrer situant les nostres propostes i sent presents de manera constant i ara, fins i tot, ho som al butlletí del PSC, on tenim un paper eminentment protagonista.

Finalment, constato que la nova direcció del PSC està nerviosa, està preocupada i sap que no guanyarà les eleccions de l’any vinent amb facilitat. Fins i tot arriben a fer una crida a la seva militància a mobilitzar-se, sabedors que ja no il·lusionen a ningú, que ja no tenen projecte, que la gent s’ha cansat de falses promeses i males actuacions.

Diguin el que diguin, menteixin el que menteixin i insultin tot el que vulguin insultar, a nosaltres no ens mouran ni un centímetre del nostre camí, perquè quan estàs il·lusionat i preparat per a fer un canvi de debò, tens les idees clares i la gent et recolza, no hi ha res que et faci perdre el rumb.

Al 2011 acabarem amb les males formes. Al 2011 farem un canvi de debò.

Adéu Zapatero, fins mai més

2010-05-12T19:33:00.003+02:00

Adéu Zapatero, fins mai més

Avui, al Congrés, el Govern del PSOE-PSC, ha anunciat una retallada sense precedents dels sous dels treballadors públics, de les pensions, de les partides per a les persones dependents i d’altres ajudes socials, com el xec-nadó.

Després que especuladors financers i immobiliaris ens fiquessin en la pitjor crisi econòmica de les últimes dècades, el Govern suposadament d’esquerres del PSOE-PSC fa pagar, per enèsima vegada, els plats trencats a aquells que menys tenen: els treballadors, treballadores i pensionistes.

Amb absoluta desvergonya ens demanen “un esforç” per a reduir el dèficit que ells mateixos han creat amb una política econòmica erràtica i improvitzada, i amb ajudes bilionàries a les entitats financeres, que continuen sense donar crèdit a la ciutadania i tancant els seus balanços amb resultats de beneficis privats estratosfèrics.

I ens toca preguntar-nos, aquest esforç que s’exigeix a les classes treballadores, s’exigeix també als poderosos? S’apuja impostos a les rendes del capital? Es recupera l’Impost sobre el Patrimoni? S’exigeix austeritat també a partides pressupostàries absolutament sobredimensionades com la de Defensa, que ens suposa una despesa multimilionària cada any? S’exigeix a partides prescindibles, com el 0,8% que rep la Casa Reial? S’exigeix un esforç de contenció en la despesa, absurda, anacrònica i insòlita en un Estat laic, en la partida assignada a l’Església Catòlica?

La resposta, malauradament, és que no. Zapatero i el PSOE-PSC només s’atreveixen amb els més dèbils. Només s’atreveixen amb la classe treballadora, com amb la pujada de l'IVA. Fins quan ens seguiran enganyant amb discursos d’esquerres i polítiques de dretes?

Avui, mentre Zapatero i els seus defensaven als grans especuladors i imposaven al conjunt de l’Estat les lleis del lliure mercat que tant de mal ens han fet a tots i totes, només ICV-EUiA i el seu Grup Parlamentari hem defensat els interessos de la gent normal. Avui Zapatero i els seus han cavat la seva pròpia tomba política, oblidant i deixant orfe el seu electorat, i acabant amb les poques esperances de tenir un Govern de centre-esquerra a Espanya. Adéu Zapatero, i fins mai més.

Targeta groga

2010-02-21T18:20:00.002+01:00

Targeta groga

Fa uns dies llegia la noticia que el nostre alcalde, en Manel Ramal, ha complert 18 anys a l’alcaldia de Montmeló. Ràpidament, el meu cap em va conduïr a les aules de primària, on jo devia ser el dia que en Manel agafava el bastó de comandament del municipi.

Realment, ha plogut molt d’aleshores ençà. Divuit anys són una pila, i són capaços d’esgotar la il·lusió de qualsevol. He de destacar que Montmeló ha progressat molt, que s’han fet moltes coses bé i que el Manel, com a alcalde, s’hi ha deixat la pell. N’estic segur. Moltes vegades hem discrepat de les seves actuacions, d’altres les hem esmenat, i moltes altres li hem mostrat el nostre recolzament, quan crèiem que era necessari pel bé de Montmeló. Li hem fet costat des del Govern en algunes èpoques, i li hem fet propostes constructives des de l’oposició en altres moments.

En les darreres eleccions, diu a la carta que publica al Crònica, la gent de Montmeló li va ensenyar la targeta groga, i se’n va abans no li treguin la vermella. Bona sort, doncs, Manel, en el teu nou camí. De tot cor.

El que em desconcerta és que fa mesos que sentim a parlar de la marxa de l’alcalde, però el PSC no ha donat cap informació de qui succeirà a en Manel. No tenim, ni els polítics ni la ciutadania, cap orientació de qui i com ens governarà en els propers mesos. No sabem ni tan sols si la marxa de l’alcalde significarà l’enèsima reforma del Govern Municipal en aquest mandat, si el PSC seguirà governant en minoria, o si acordarà acabar el mandat governant amb CiU, el PP o ERC. És evident que són decisions que pertoca prendre al PSC, però per la seva repercussió a tot el municipi, potser va sent hora que ens comuniquin quins plans, si és que n’hi ha, tenen per al futur.

El maig de 2011, els ciutadans i ciutadanes de Montmeló, tornaran a arbitrar el partit, tornaran a tenir l’oportunitat de mostrar targetes i sancionar aquelles faltes que creguin convenients. Però a més, seguint el símil futbolístic, jo crec que la ciutadania ha de fer també d’afició i d’entrenador municipal. S’ha d’il·lusionar amb aquells projectes que aportin una nova estratègia a l’equip, i ha de qüestionar-se si aquest sistema de joc, que fa més de 27 anys que dura, és el més indicat per als nous temps.

La gent d’ICV-EUiA ens hem compromès a presentar el millor equip, i a jugar cada dia com si fos una final. Amb la il·lusió, el sentit comú i l’experiència que ens avalen, podem guanyar aquest partit.

Davant les dificultats econòmiques, proposem que l’Ajuntament...

2008-11-10T13:42:00.002+01:00

La crisi econòmica és cada dia més tangible i severa. Els preus no paren de pujar, les empreses intenten aprofitar la situació per tancar o reduir plantilles, els ajuts queden curts i, finalment, són les famílies de les classes treballadores les que paguen el problema.

Des d’ICV-EUiA entenem que en aquests moments hi ha dues àrees d’especial importància, que cal potenciar, com són els Serveis Socials (que intenten donar respostes a aquells que pitjor ho passen) i la Promoció Econòmica (que es cuida d’ordenar el Treball a Montmeló). Per això demanarem en el pressupost de 2009, que haurà de ser de gran contenció en la despesa, no només que es mantingui, sinó que s’augmenti la dotació pressupostària per a Serveis Socials i Promoció Econòmica per a poder donar millors i més eficients respostes a la ciutadania.

A més, proposarem a l’Ajuntament una bateria de propostes municipals contra la crisi on, entre d’altres coses, demanarem que es revisin d’una manera més acurada els ingressos per a poder controlar millor les despeses, que s’apliquin encara més criteris d’estalvi energètic, que es congelin les despeses de publicitat institucional, que es limiti l’ampliació de la plantilla de l’Ajuntament i que es bonifiquin amb reduccions d’impostos els bons comportaments ambientals i laborals de ciutadania i empreses.

Article publicat a la revista municipal "Crònica" en nom del Grup Municipal d'ICV-EUiA de Montmeló

2008-10-08T03:06:00.000+02:00

Més diners pels ajuntaments, més serveis per a la ciutadania

2008-09-09T17:02:00.002+02:00

Ara fa 2 mesos, més de 300 regidors i regidores d’ICV-EUiA ens reuníem a Vic per a reivindicar un augment en les transferències econòmiques que, anualment, realitza l’Estat als Ajuntaments. Aquests recursos, que suposen només un 13% del total del pressupost estatal, són els que permeten als ajuntaments fer les inversions i polítiques necessàries.

Cal tenir clar que els ajuntaments han assumit moltes més competències de les que els hi són “obligatòries”, en favor de la seva ciutadania. Les llars d’infants, escoles de música o residències de gent gran, entre molts altres serveis, no estan contemplats com a propis dels Ajuntaments i, per tant, els ens locals els construeixen i gestionen com poden. Però aquesta assumpció de responsabilitats no ha anat acompanyada de cap increment de dotació econòmica per part dels diferents Governs Centrals de l’Estat.

Ara, el Vicepresident Solbes ens imposa que, davant la crisi, el Govern de Zapatero retallarà encara més les transferències als Governs Locals. Des d’ICV-EUiA ens oposem fermament a aquesta proposta i entenem que en un context de crisi econòmica, són precisament les institucions més properes a la ciutadania les que han de tenir més recursos per a pal·liar els problemes reals de la gent. Des d’ICV-EUiA, volem uns ajuntaments més forts per a poder treballar millor per a la ciutadania.

Article publicat a la revista "Crònica" en nom del Grup Municipal d'ICV-EUiA de Montmeló

De la Directiva de la Vergonya a la desvergonya total

2008-09-04T17:06:00.003+02:00

El PSOE, per boca i acció d'un Ministre del PSC, es treu definitivament la carota de partit d'esquerres. S'ha acabat allò de "socialment d'esquerres i econòmicament reformistes". El PSOE esdevé, de facto, un partit socialment centrista i econòmicament de dretes.

La noticia d'avui és: El Ministeri de Treball vetarà els contractes en orígen d'estrangers per pal·liar l'atur provocat per la crisi.

Veure noticies a: La Vanguardia, El Periodico, l'Avui

* Lamentablement, el pamflet anomenat "El País" no té la noticia a la seva web. Ocultar informació no està gaire acord amb el Codi Deontològic, oi?.

També podeu cercar les reaccions d'Iniciativa per Catalunya Verds , de CCOO, de la UGT o de la pròpia Conselleria de Treball de la Generalitat.

Resulta com a mínim paradigmàtic que els migrants que han fet possible un llarg cicle econòmic expansiu a l'Estat, ara siguin utilitzats com a "caps de turc" davant la crisi.

A ningú se li escapa que la gran bombolla especulativa del mercat del totxo, juntament amb la crisi energètica global, han estat principals causants de la recessió espanyola. Això, sumat a la inoperància del Govern del PSOE, que ha preferit viure de renda i esperar a tenir la crisi al damunt per a "reaccionar", ens porta a una situació força complexa. Davant situacions complexes, cal prendre mesures contundents, i és en les mesures contundents on cadascú mostra el seu fons ideològic.

I aquí és on el PSOE esdevé partit de dretes amb una simple i perversa associació d'idees. En Corbacho i els seus devien pensar quelcom semblant a:

"La gent està emprenyada. No volem que la gent s'emprenyi amb el Govern. Cal buscar un enemic dèbil per a que rebi els cops. Les persones migrades són el col·lectiu més dèbil que trobem. Fem, doncs, que tothom entengui que els migrants són culpables de la crisi econòmica i, ja que hi som, prohibim que en vinguin més de manera legal. Això sí, els il·legals que continuin venint (i morint a les nostres platjes) que sinó els empresaris amics que els exploten s'enfadaran i amb aquests si que no podem fer broma."

És del tot inadmissible que un col·lectiu que deixa més diners a la caixa de la Seguretat Social dels que en rep a canvi, sigui criminalitzat d'aquesta manera. I el cas és especialment irrisori, si valorem que el mateix Corbacho, i tots els agents socials del país, han valorat sempre la contractació en orígen com una eina positiva per a la regulació de fluxes migratoris i per evitar més tragèdies humanes.

Per si a algú se li escapen les dades, l'Estat Espanyol té avui uns 2.500.000 aturats i aturades. Els estrangers amb contracte en orígen, durant l'any 2008, han estat 88.100. De debò algú es creu que vetant la seva entrada acabarem amb l'atur?

"España primero" subtitula un dels diaris... I jo els preguntaria, quina Espanya? L'Espanya dels aturats i les aturades que no volen recollir maduixes? L'Espanya on el primer a reaccionar és el Gremi d'Hosteleria, que veu que es quedarà sense empleats disposats a cobrir algunes de les seves feines? O potser parlem de l'Espanya en que els nostres indexs de natalitat i les nostres pensions estan sustentades i garantides per un total de ciutadans i ciutadanes vinguts d'arreu?

Senyor Corbacho, senyors del PSOE... prou populisme i demagògia. Ja n'hi ha prou de criminalitzar les persones migrades i intentar enfrontar-les amb les classes obreres (obreres sí, aquesta paraulota que porten a les seves sigles, tot i haver-hi renunciat).

Primer la Directiva de la Vergonya, que converteix els Centres d'Internament per a Immigrants en petits Guantánamos legalitzats, i ara això... Ja n'hi ha prou, senyors. Tinguin una mica de vergonya.

Unitat catalanista, sisplau

2008-08-20T10:57:00.002+02:00

Iniciativa renuncia que Zapatero expliqui el fiasco del finançament

Unitat, unitat i unitat!! Sisplau, senyors Diputats i Diputades... Unitat!!

Tot i que l'acord al que ICV ha arribat amb el Govern em sembla positiu, al cap i a la fi compareix el Vice-President econòmic Solbes que domina el tema millor que el President Zapatero i hi ha un compromís d'acord de finançament en 3 mesos, no m'agrada que es trenqui la unitat d'acció que estàvem liderant.

ICV estava éssent punta de llança en l'exigència dels drets de Catalunya, agrupant darrera seu la resta de forces catalanistes, i ara la nostra postura queda en entredit. Haurem d'explicar molt bé els beneficis d'aquest pacte i tornar a posar-nos a la primera linia de la lluita.

Només ens queda esperar i seguir exigint el que la nostra màxima llei (l'Estatut) ens atorga.

PD: Lamentable l'actitud d'ERC, que no té rumb de timó ni capità, i que ja no sap contra qui lluita ni quins són els seus enemics.

Sabies què...

2008-08-14T12:49:00.003+02:00

Sabies què...

- 2.500 milions de persones al món viuen amb menys de dos dòlars diaris, i més de 1.000 milions d'aquests no arriben ni a un dòlar?

Sabies què...

- El poble Sahrauí continua vivint en la misèria la opressió de l'Estat marroquí i la Comunitat Internacional (i el Govern Espanyol) segueix mirant cap a l'altra banda?

Sabies què...

- El PSC i el PSOE han votat a favor d'una Directiva Europea que permet que persones migrades estiguin recloses en centres d'internament durant 18 mesos, en condicions deplorables i sense garanties legals?

Sabies què...

- Fins a 11 alts-càrrecs del PP i Noves Generacions estan imputats per un delicte de malversació de fons públics a les Illes Balears?

Sabies què...

- Estats Units continua torturant i vexant presoners, violant totes les legislacions internacionals a la "presó" de Guantànamo?

Sabies què...

- 65 mesos després, les tropes nord-americanes continuen saquejant i assassinant civils a l'Iraq?

Sabies què...

- Un altre món és possible?

Penses fer alguna cosa al respecte??

Contra la política clientelar

2008-08-12T12:51:00.003+02:00

ACCIÓ JOVE – Joves de CCOO de Catalunya denuncia arbitrarietat en les subvencions a organitzacions sindicals per part de la Secretaria de Joventut de la Generalitat

La Secretaria de Joventut actua amb falta de transparència i amb una política clientelar.

Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya ha presentat avui l’informe sobre el finançament de les organitzacions sindicals per part de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que mostra com aquest finançament és altament arbitrari. L’informe mostra l’absoluta manca de correspondència entre les subvencions atorgades i el grau de representativitat de cada central sindical, així com de la seva activitat en matèria de joventut. Situació que tendeix a agreujar-se en relació als anys anteriors.

Subvencions obtingudes en 2008 en relació a la representativitat

Organització Representativitat subvenció % subvenció €/delegat

CCOO 44’14% 53475 34’9% 2’08

UGT 40’90% 66000 43’1% 2’78

USOC 3’91% 2013 1’3% 0’88

CSC 0’40% 31550 20’6% 135’40

Font: Elaboració pròpia amb dades de la Secretaria de Joventut de la Generalitat i de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

L’anàlisi de les subvencions atorgades el passat mes de juliol, així com les dels anys anteriors, mostra com USOC i CCOO obtenen un tractament discriminatori, metre que resulta més favorable a UGT i extremadament i desproporcionadament beneficiós per a la Intersindical – CSC. Aquesta darrera organització, amb una representativitat del 0’4%, obté un finançament en relació a la seva representativitat un 4.258% superior a la mitja del conjunt de sindicats, que suposa una subvenció de 135’4€ per delegat, en relació als 2’08€ per delegat que obté CCOO o els 2’78€ per delegat d’UGT.

Davant d’aquesta situació, Acció Jove reclama una revisió del finançament que millori la transparència i reforci l’establiment de criteris objectius, en especial els que es deriven de la representativitat i respecte a la llibertat sindical. La realitat presentada a l’informe és una mostra clara de la necessitat una regulació legal de la transparència en les relacions econòmiques entre les organitzacions sindicals i les administracions públiques, reclamació que CCOO de Catalunya porta anys realitzant, i que fins al moment no ha obtingut una resposta positiva per part del Govern de la Generalitat.

El Coordinador Nacional d'Acció Jove, Andrés Querol, i el Secretari de comunicació i imatge i portaveu de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Manel Garcia Biel, fent unes declaracions pel canal de videos d'Acció Jove.

En aquest arxiu annex trobareu l'informe detallat amb totes les dades i conclusions que avui hem presentat en roda de premsa.veure arxiu

Guantànamo recita (per no oblidar)

2008-05-28T18:55:00.006+02:00

GUANTÀNAMO RECITA

DIVENDRES, 30 DE MAIG, 19:30h. SALA DE LA CONCÒRDIA (Pl. Vila s/n).

Recital de poemes, escrits per reclusos de la presó de Guantánamo, a càrrec d'alumnes de l'Escola d'Adults i dels cursos de català, amb acompanyament musical a càrrec de l'Escola de Música de Montmeló.

Organitzen: Regidoria de Cooperació Internacional i Amnistia Internacional.

En acabar, farem una copa de cava.

COMUNICAT DE JEV

2008-04-08T13:02:00.002+02:00

COMUNICAT DE JOVES D'ESQUERRA VERDA DAVANT LA SITUACIÓ DE SEQUERA

Davant de la situació generada per la crisi de sequera que viu avui Catalunya, la direcció de Joves d’Esquerra Verda expressa que:

- Des de JEV sempre hem defensat una nova cultura de l’aigua que la percep com un recurs escàs i per tant la gestió dels recursos hídrics ha de basar-se en la reutilització, l’estalvi i l’eficiència per garantir les necessitats bàsiques. És a dir, una política de control de la demanda lligada a un model de desenvolupament sostenible.

- Mai abans s’havien impulsat mesures estructurals per combatre la sequera com des de l’arribada d’ICV al Govern de la Generalitat. S’ha donat un gir de 180º pel que fa a la gestió de l’aigua a Catalunya, amb l’impuls de polítiques com la recuperació de pous i aqüífers, l’establiment del cànon de l’aigua que ha aconseguit reduir el consum, programes de sanejament d’aigües residuals urbanes, difusors domèstics que redueixen el consum i en definitiva, un conjunt de polítiques que han permès combinar l’ús de l’aigua amb la conservació del medi ambient.

- Davant de la situació d’emergència nacional que vivim per la pitjor sequera dels últims 60 anys, a la gestió del conseller de Medi Ambient de la Generalitat li ha mancat transparència, diàleg, i claredat per explicar la possibilitat de dur a terme un transvasament temporal i reversible d’aigua del Segre al Llobregat en el cas que no plogui en els propers mesos.

- Aquest conjunt de factors han provocat la confusió de la ciutadania. Per això, volem manifestar la nostra preocupació per les conseqüències que pugui generar aquesta gestió sobre la credibilitat d’una formació política que sempre ha defensat la nova cultura de l’aigua i la radicalitat democràtica.

- JEV emplacem que davant aquesta situació de sequera es busquin totes les alternatives possibles abans de dur a terme el transvasament i que siguin analitzades conjuntament amb els moviments socials i ecologistes, els representants territorials, amb la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, els municipis... En cas que el transvasament sigui l’única opció viable, cal donar un missatge clar que aquesta mesura serà temporal i reversible fruit de la situació d’excepcionalitat que estem vivint.

- Cal garantir l’aigua per tota la ciutadania de Catalunya i plantejar solucions de futur per si s’allarga la sequera, i més tenint en compte que és una de les conseqüències del canvi climàtic. Per això, JEV defensarem dins d’ICV que es continuïn duent a terme les propostes de la conselleria que són coherents amb la nova cultura de l’aigua.

- A més, creiem igualment important que s’estudiïn les mesures com els bancs públics d’aigua per resoldre situacions d’emergència com la que vivim avui. De la mateixa manera, és imprescindible que la conselleria de medi ambient treballi conjuntament amb la conselleria d’agricultura per impulsar canvis en els sistemes de regadiu ja que actualment l’agricultura suposa més del 70% del consum d’aigua de Catalunya.

- JEV denunciem la frivolitat de CiU que aprofita una situació d’emergència nacional per deslegitimar les polítiques per una nova cultura de l’aigua. Volem recordar que la dreta catalana ha defensat sempre les polítiques transvasistes com a solució estructural. Ara CiU pretén oferir el transvasament del Roine com a solució a la situació d’emergència, però aquesta és una infraestructura que trigaria anys en arribar i que respon a la defensa dels interessos dels poderosos que ells representen. L’alternativa del Roine confronta amb l’estalvi i l’eficiència i la gestió de la demanda que des de JEV hem defensat.

Finalment, creiem que el Govern de l’Estat Espanyol no està legitimat per donar lliçons de sostenibilitat a Catalunya tenint en compte que ha avalat els transvasaments com el del Xúquer-Vinalopó i el del Tajo-Guadiana. Ens oposem a la solució que ofereix el Govern de l’Estat a construir el mini-trasvasament Cunit-Cubelles com a nova oferta permanent d’aigua per a l’àrea metropolitana perquè també significa treure aigua de l’Ebre indefinidament. Per tot això, demanem una actitud responsable al Govern de l’Estat perquè proposi alternatives realistes i sostenibles per combatre la sequera.

La realitat supera la ficció

2008-04-01T01:06:00.002+02:00

Veure per creure... sembla mentida que això succeeixi en un país que s'autoanomena modern i desenvolupat, en ple segle XXI.

Llegiu-ho vosaltres mateixos.

Una clínica gaditana reduce el sueldo a las enfermeras que no llevan falda corta

La clínica San Rafael, en Cádiz, ha retirado a una decena de empleadas su plus de productividad por no acudir al trabajo con una falda corta del uniforme. Las mujeres han sustituido el traje estipulado, que deja casi al descubierto las piernas y se complementa con un delantal ceñido, por los pantalones de pijama que llevan sus compañeros y también las empleadas que no trabajan de cara al público. Son 30 euros mensuales que dejan de ingresar.

Pero su queja, más que económica, va contra un código de vestuario que, denuncian, contraviene la Ley de Igualdad: "Nos sentimos como objetos decorativos. A la hora de trabajar no tenemos libertad de movimientos, no podemos agacharnos para atender a los pacientes que están encamados. Tenemos que exponer nuestro cuerpo para hacer nuestro trabajo", explica Adela Sastre, presidenta del comité de empresa. Las empleadas cuestionan también que como castigo se les retire un plus salarial cuyo concepto nada tiene que ver con el vestuario.

El gerente de la clínica, perteneciente a la cadena sanitaria Pascual, ha desafiado a las trabajadores a que lleven el caso ante los tribunales. José Manuel Pascual considera justa la medida porque es consecuencia del incumplimiento reiterado de la normativa de vestuario. Una norma, recuerda, "que es sólo potestad de la empresa". El mismo código de indumentaria se aplica también en el resto de centros de la cadena, aunque en ellos no se han dado casos de incumplimientos.

La vida segueix

2008-03-12T17:39:00.005+01:00

Després del 9-M podria escriure moltes valoracions i opinions sobre el que ens ha passat a ICV i el que ha passat en general, però això ja ho ha fet molta gent, i la majoria ho expliquen molt millor del que jo podria fer-ho. A més, com que sóc persona de partit, prefereixo fer la valoració l Consell Nacional, que és on toca. Alguns dels companys i companyes que teniu enllaçats a la dreta de la pantalla han aportat entrades sobre el tema, però per triar-ne una, em quedo amb la d'en Roger Morales, de Cerdanyola (feta a doble post).

D'altra banda, ahir vem inaugurar a Montmeló l'exposició "A tota pastilla", sobre les drogues de síntesi. Aquesta exposició s'emmarca dins el projecte Fòrum Educatiu que treballem conjuntament les regidories d'Acció Social i Educació.

L'acte d'inauguració va ser molt maco, amb les noies de Four Dance Center, els break-dancers, la senyora Diputada, el senyor Alcalde i 6 regidors i regidores, a més de les desenes de persones que ens van acompanyar. L'exposició em va agradar molt, la vaig trobar realment interessant per la seva perspectiva no-prohibicionista ni moralista, sinó informatiu, i pel llenguatge proper i directe que utilitza. Prop de 500 joves de Montmeló i rodalies passaran per la instal·lació en les 3 setmanes que la tindrem al Passeig de les Corts Catalanes.

Des d'aquí, felicitats i agraïments a l'equip tècnic de l'ajuntament (Àngels, Xavi, Anna...) i les companyes de la Diputació que s'han currat tota la logística i organització del tema. Demà, o quan pugui, us posaré algunes fotos del muntatge que he estat fent aquest matí.

Va de links

2008-03-05T17:23:00.004+01:00

Els amics i amigues del Moviment Laic i Progressista han fet un video que convida a la reflexió i que m'ha encantat. Dura menys de 2 minuts, així que feu-li un cop d'ull.

VIDEO MLP

D'altra banda, Joves d'Esquerra Verda, seguim amb la campanya "L'esquerra que no et falla" i cada dia amb més il·lusió i força. Estem convençuts que el vot il·lusionat serà, altra vegada, el vot de l'esquerra ecologista; el vot a Joan Herrera i a ICV-EUiA.

http://www.joanherrera.cat/

Cercant...

2008-02-25T01:17:00.002+01:00

De vegades passa que perdo hores, dies, mesos, fins i tot anys, cercant alguna cosa. Per més enllà que viatjo, per més endins que em capfico, per més voltes que hi puc arribar a donar, no trobo enlloc allò que busco.

Llavors de sobte, un dia gens esperat, en un moment esgarrapat i més murri que cap altre, treus un llibre vell i rellegit de l’estanteria, el fulleges lentament, sense llegir més que paraules saltejades i inconnexes, buscant només entretenir el temps, sentint l’aroma de les pàgines marcides. En aquell moment alguna cosa et colpeja dins, una suor freda, un bategar més fort, una esgarrifança et recorre els braços i les cames tensen els músculs que suporten un pes lleugerament més gran de l’habitual.

El paper s’ha esgrogueït, però la lletra de la carta segueix intacta, cantant la mateixa melodia d’amor, que va cantar fa tants anys. Al centre del full quadriculat, una gota escampa la tinta damunt la paraula ahir. Tant de temps has estat cercant aquella carta... tant de temps! Ara la tens a la mà i ets incapaç de llegir-la, ets incapaç ni tan sols d’adonar-te del que siginificava i del que encara significa per a tu aquella carta. Només ets capaç de recordar aquell dia.

Què hi deia a la carta? Qui la enviava? Per què era tant important?

Cadascú busca les coses que són importants en la seva vida, que tal vegada formen part de sí mateix. Alguns busquen cartes antigues que els facin sentir vius de nou, d’altres busquen un bon amic que s’ha allunyat pel pas inexorable del temps i el dolor irremeiable de la distància. Segur que n’hi ha que busquen un bon restaurant per afartar-se de marisc, alguns que demanen trobar una moneda de la rússia del segle XIX que els manca a la colecció o, fins i tot alguns, segur que molts, que facin cerca i captura d’un vell amor fugat.

A cada moment li correspon una cerca, i a cada cerca li correspon també el seu moment. Potser, avui, l’únic que estic cercant és el moment per aturar-me, omplir de lletres aquesta pàgina i fer-me pensar. Potser l’únic que busco és buscar alguna cosa concreta. Si la trobo us ho faré saber.

Govern

2008-02-13T19:39:00.002+01:00

Bé, com podeu veure he actualitzat el perfil ja que avui mateix s'ha oficialitzat en roda de premsa la signatura de l'Acord de Progrés a Montmeló, entre el PSC i ICV-EUiA.

Han estat sis mesos de converses, d'estira-i-arronça, de negociacions llargues i complexes, tot plegat, després de l'esbatussada que vem tenir les dues formacions els mesos immediats després de les eleccions municipals.

La frase estelar del company Juan Vinuesa d'EUiA, que resumeix l'Acord, és que "Después de la tormenta siempre llega la calma" i per tant, que ambdós partits hem sabut avantposar l'interès general als tacticismes de partit i hem acordat un Pla d'Actuació Municipal, que ara està éssent esmenat i reescrit, i serà presentat en 60 dies.

Els 4 regidors del Grup Municipal de la coalició portarem dues de les cinc àrees en que s'ha dividit el consistori. Aquestes són Medi Ambient i Acció Social (amb medi ambient, mobilitat, serveis socials, ciutadania, cooperació internacional, salut pública i polítiques d'igualtat) i Promoció Econòmica (amb promoció econòmica, treball, formació ocupacional, comerç i consum).

Enrera han de quedar les diferències, les diverses opcions i opinions que d'una manera o una altra haguem pogut tenir tots plegats. Som al Govern Municipal i ara el que toca és governar, i fer-ho tant bé com sigui possible. Ara el que toca és enfortir ICV i la coalició, fer partit i implicar a tota aquella gent que se'ns ha acostat en els últims mesos. Ara toca ser responsables i caminar plegats.

PD: Sí, ahir vaig tornar del Regne Unit. Tot fantàstic, ja us ho explicaré en un altre post quan pugui ;)

Seguim marcant la diferència

2008-01-23T18:13:00.000+01:00

Article publicat al Crònica (revista municipal de l'Ajuntament de Montmeló), en nom del Grup Municipal d'ICV-EUiA

S’acosten les eleccions generals del març i la maquinària preelectoral dels partits ja està en marxa. En els propers dos mesos podrem veure com cada grup exposa les seves propostes amb més o menys encert. N’hi haurà uns que seguiran predicant la desmembració d’Espanya i atacant sistemàticament Catalunya. D’altres, els socialistes, es dedicaran a presentar perfums per a tapar la total manca de propostes socials i econòmiques de progrés. Els tercers, CiU, recorreran a missatges xenòfobs i etnicistes, defensant una Catalunya excloent, elitista, racista i més autoritària i de dretes que mai. Finalment, mentre els “grans partits” ens ofereixen aquest espectacle tan lamentable, ICV-EUiA es dedica a treballar de debò i presentar un nou Pla Ferroviari per a que Catalunya gaudeixi d’una mobilitat integrada i integradora, que sigui útil a tothom.

Mentre la dreta fa pinya contra els drets socials, ICV-EUiA és l’únic garant de polítiques ambientals serioses, de lluita contra el canvi climàtic, de defensa de polítiques llargament reivindicades com el dret a l’avortament o la regularització del cannabis. ICV-EUiA ha estat la força més seriosa i coherent els darrers anys al Congrés, i hem aconseguit que el govern de ZP girés cap a l’esquerra en molts temes. Avui ja ningú dubta que el PSOE tornarà a guanyar les eleccions, ara cal decidir si volem que governi cap a la dreta, amb CiU, o cap a l’esquerra ecologista, amb ICV-EUiA i Joan Herrera.

AHOI PRAHA

2008-01-14T11:57:00.000+01:00

A vegades a la vida, ve de gust de desconnectar, si a més a la feina tens uns dies de festa, i un amic vivint a una residència d'estudiants a Praga... la decisió està presa. I així va ser com dimarts vaig volar, de bon matí cap a la capital del Moldava, per a quedar'm-hi fins dissabte.

Per a que us feu una idea del que he trobat a la ciutat de les mil torres, i de la valoració que en faig, utilitzaré la vella i mai suficientment valorada, tècnica del "m'ha agradat" i "no m'ha agradat". Comencem doncs:

M'ha agradat veure l'Ernest.
No m'ha agradat que els barris perifèrics fossin tan diferents del centre.
M'ha agradat tornar a canviar moneda i adonarme'n que ja penso en Euros.
No m'ha agradat la pobresa i l'acoholisme imperants.
M'ha agradat la Torre del rellotge.
M'han agradat els Hare Krishna que cantàven al voltant de la Torre del rellotge.
No m'ha agradat que els txecs i les txeques siguin tan bordes amb els turistes.
M'ha agradat que la jerra de 1/2litres de cervesa costés 26Kcz (1,20 euros).
No m'ha agradat que la cervesa portés, normalment, tres dits d'espuma.
M'ha agradat conèixer una cinquantena d'estudiants epanyols, i uns quants més d'altres països.
M'ha agradat que la gent de la residència em tractés com a un més.
No m'ha agradat el menjar del menjador de la residència.
No m'ha agradat trobar Casinos i Cabarets a cada cantonada.
M'ha agradat el Castell, la Catedral, el riu i els cignes del riu.
M'ha agradat la puntualitat i la bona connexió dels transports públics.
No m'ha agradat que els tranports públics no arribin arreu.
M'ha agradat poder veure el partit del Barça a un munt de bars de la ciutat.
No m'ha agradat que els revisors del metro siguin quelcom semblant a la mafia.
M'han agradat els medallons de porc senglar amb salsa de mores i nata que vem menjar al restaurant medieval.
M'ha agradat el barri jueu i el cementiri del barri jueu.
No m'ha agradat que totes les botigues i edificis del barri jueu haguéssin de tenir la creu de David a la porta.
M'ha agradat que fes fred i els carrers estiguéssin plens de neu.
No m'ha agradat que el gel no es desfés en una setmana i jo no portés calçat adequat.
M'ha agradat Hôstivar i la seva gent.
No m'ha agradat el carrer comercial del centre, ple de McDonalds i demés.
M'ha agradat tornar a casa i que els meus m'hi estiguéssin esperant.

Blackle

2007-11-20T16:09:00.000+01:00

Si Google tingués una pantalla negra, tinguent en compte la gran quantitat de persones que l'utilitzen, es calcula que l'estalvi energètic seria d'uns 750 megavats per hora. Com a resposta a això, Google ha creat una versió en negre, anomenada Blackle, amb les mateixes funcions.

Al no ser blanc, té un consum menor d'energia. M'ha semblat una bona iniciativa.

Prova'l i si t'agrada, passa-ho... http://www.blackle.com/

La versió en català també està disponible... http://negroogle.es/catala/

Sacsejada vital

2007-11-18T18:12:00.000+01:00

Com heu pogut observar, si es que queda algú que encara passi per aquest racó, fa molts mesos que no escribia res. Per això, avui no faré una entrada estrictament política, sinó que serà una cosa més personal.

Us explicaré d'entrada que la meva vida ha patit una sacsejada bastant important en els últims mesos (causa principal per la que he deixat el bloc una mica aparcat). Després de les municipals, quan la meva relació laboral amb ICV va acabar, vaig decidir agafar-me unes bones vacances, crec que merescudes i necessitades. Vaig estar un parell de mesos vagant pel país, fent no massa res i intentant fer-me a la idea del nou escenari personal que se m'obria.

Al setembre l'acord de Govern a Montmeló no va arribar, així que vam posar-nos de cara a la feina de fer oposició. A la comarca iniciàvem el procés per a la VIIª Assemblea Comarcal, que es preveia força tranquil. A nivell nacional, amb la Candela, preparàvem amb més ganes que temps, la jornada de benvinguda i formació als nous regidors i regidores joves de JEV. També, en un altre àmbit, iniciava la meva militància a Acció Jove, branca juvenil de CCOO.

En l'aspecte personal, començava a treballar, per primer cop, en una fàbrica. Una empresa química de productes de valor afegit a Mollet. El torn rotatiu (5è torn) de KAO Corp. és, si més no, cansat. Una setmana de matins, una de tardes, una de nits, ara descansa, ara torna-hi... La feina no és massa dura, i per sort, no és del tot repetitiva, però si no estàs avessat (com em passa a mi) a dormir poc... els primers mesos són durs.

Ara mateix podria comentar moltíssimes coses sobre la nostra actualitat política, les vagues d'estudiants a França, les mobilitzacions contra Bolonya, el concert i la campanya de JEV contra el canvi climàtic, les intringulis de la precampanya de les generals, el caos de Rodalies, la sentència del Jueves, la separació de la Infanta, el procés de primàries d'IU, l'estat de la lluita contra el 4t Cinturó, o el projecte de Mas de Casa Gran del Catalanisme. Però òbviament no ho faré. Per avui ja n'hi ha prou amb això.

No prometo seguir escribint, perque no m'agrada trencar promeses. Prometo només intentar trobar temps per fer-ho aviat.

La millor candidatura

2007-05-24T18:38:00.001+02:00

Doncs això, no hi ha dubte ni lloc a discusions. La millor candidatura per dirigir el canvi a Montmeló. La més preparada i la que combina millor tots els àmbits de la quotidianitat montmelonina.

Diumenge, ICV-EUiA. Diumenge, CHELO MORILLO.

1 - Consolación Morillo Palomo (Chelo)
2 - Juan José Vinuesa Guerrero
3 - Jordi Manils Tavío
4 - Ana María Colín González
5 - Jordi Comas Catarineu
6 - Alejandro Moreno Liébana
7 - Olga Navarro Alé
8 - Jaume Bosch Valentí
9 - Joaquina Silva Cepeda
10 - Miguel Arjona Olmedo
11 - Maria Luisa Banderas Barrero
12 - Francesc Xavier Estudillo Díaz
13 - Alberto Pérez Ledo

Suplent 1 - Antonio Lozano Guerrero
Suplent 2 - Carmen Gambín Martínez
Suplent 3 - Tània Pérez Díaz
Suplent 4 - Manuel Modesto Esteve Baile
Suplent 5 - Gonzalo José Plata Jiménez

L'últim sprint

2007-05-21T13:55:00.000+02:00

Com sabeu, la campanya electoral està essent frenètica. Divendres passat ICV-EUiA de Montmeló vem realitzar el nostre acte central a la Sala de la Concòrdia, plena fins la bandera i amb gent dreta fins al vestíbul. Un èxit total que ens omple, encara més, d'il·lusió i d'esperança de canvi. A més, a l'acte hi van intervenir TOTES les persones de la candidatura, cosa que cap altra organització ha pogut fer. Perquè tota la gent d'ICV-EUiA tenim coses a dir, perquè tots i totes volem transformar Montmeló. Per això creiem en la pluralitat i no en els personalismes.

D'altra banda, hem estat l'única formació de Montmeló que ha sortit al carrer CADA DIA. Hem estat al Carrer Major totes les tardes, parlant amb els ciutadans i les ciutadanes, escoltant i responent els seus dubtes o queixes. Hem estat al mercat, hem estat visitant entitats i centres socials. On són la resta de partits??? On són els de la garantia de Bon Govern?? I els que volen fer Montmeló per a tots??? Montmeló per al poble però sense el poble... D'això se'n diu despostisme il·lustrat.

I aquesta setmana comença la recta final. Avui comencem el "porta a porta", explicant a la gent de Montmeló les nostres propostes més importants, i divendres, fem l'acte de tancament de campanya a la Plaça de la Quintana. Tota la tarda amb música i ludoteca infantil, i al vespre, miting, sopar popular i concert.

Tot plegat amb una sola raó, fer que Montmeló sigui més plural, més ecologista i més d'esquerres. Fer que a Montmeló canviïn les coses. Perque podem fer-ho... perquè junts, amb tu, serem decisius. El dia 27, l'important és que aneu a votar, però encara més important si voleu el canvi, és que voteu ICV-EUiA.

TU POTS CANVIAR LES COSES

2007-05-08T00:34:00.000+02:00

A Montmeló, com a la resta de l'Estat, queden 20 dies per a prendre una decisió molt important. En el cas de Montmeló, a més, aquesta decisió pot hipotecar el nostre futur.

Com molts sabeu, davant el soterrament del TGV i tota la urbanització que s'hi ha de fer, el nostre poble haurà de refer el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). En aquest pla, el municipi deixa per escrit quins terrenys són o no són urbanitzables, quines zones s'han de protegir pel seu valor natural, com ha de quedar configurat l'entrellat de nous carrers que sorgiran amb el cobriment de les vies, quines zones s'han de destinar a equipaments culturals, educatius, esportius o socials... En fi, el "disseny" del Montmeló dels propers 100 o 150 anys passarà per les mans dels regidors i les regidores que la ciutadania de Montmeló esculli el dia 27.

És per això que, més que mai, ICV-EUiA de Montmeló volem ser decisius a l'Ajuntament. Volem poder seguir reivindicant l'impacte zero del TGV al seu pas pel poble, volem que el creixement del municipi sigui sostingut i racional, volem que es dediqui gran part dels terrenys coberts a zones verdes, volem més i millors equipaments... no volem una inundació d'asfalt.

Us imagineu que 7 regidors es tanquéssin en una sala amb uns quants amics i decidissin com ha de ser el Montmeló dels propers 150 anys??? Oi que seria totalment anti-democràtic i fora de tota lògica tractant-se d'un tema tan important?? Doncs una cosa similar passa a Montmeló.

El fet és que es publiciten uns estudis previs, encarregats a grups d'urbanistes, abans de les eleccions, tot i sabent que el POUM s'ha de refer per complet, i sabent que aquests estudis no són més que fum. Fum electoralista, evidentment.

ICV-EUiA farem un procés participatiu on tota la ciutadania podrà fer aportacions i propostes per a la configuració del Montmeló del segle XXI. Perque nosaltres SÍ que creiem en la participació de la ciutadania. Perque nosaltres no venem fum. Perque nosaltres sempre hem escoltat totes les veus.

El dia 27, ens juguem el futur de Montmeló. TU POTS CANVIAR LES COSES!!

Nous blogs amics

2007-04-09T18:20:00.000+02:00

Avui dedico la entrada a fer publicitat de dos blogs que em semblen molt interessants. Espero que a vosaltres també us ho semblin.

El primer és el bloc d'en Jaume Vernet, alcaldable d'ICV a Granollers i President Comarcal d'ICV del Vallès Oriental. En Jaume, que ara és regidor de Mobilitat a l'Ajuntament, s'estrena a la blocsfera i es presenta a la reelecció amb un projecte molt potent, amb moltes ganes i amb unes molt bones expectatives.

L'escenari polític de Granollers, amb candidatures tant variopintes com el CDS o una coalició de CUP i Els Verds, a més de les 6 forces amb representació al Parlament, és dificilment previsible. El que queda clar és que ICV treballarà per un acord de les forces d'esquerres en el que, estic segur, ICV hi tindrà molt a dir.

Benvingut doncs!

El segon bloc, és una reivindicació veïnal que m'ha arribat per correu electrònic des de Cornellà. Els companys de "La Caixa Naufraga" em demanàven que entre tots i totes féssim córrer l'enllaç per intentar presionar LA CAIXA per a la resolució del problema i fer que les coses canviéssin.

Així doncs, petició complerta. Esperem que serveixi.

Una imatge + que 1.000 paraules (II)

2007-03-20T23:33:00.000+01:00

A més, demà dimecres a la nit, ACAMPADA A LA UAB.

Reivindiquem el dret a un habitatge digne!! Mans enlaire!!

Pisos "a dit" ??

2007-03-06T01:08:00.000+01:00

La setmana passada, a Montmeló es sortejàven 24 pisos en règim de protecció oficial que l'Ajuntament de Montmeló havia concedit a la cooperativa de la UGT "Qualitat Habitatge Social".

A les 18:00, el pavelló poliesportiu acollia prop d'un miler de persones que esperaven el resultat del sorteig públic davant de notari. Més de 400 persones s'havien inscrit a la recerca d'un dels 24 pisos que es sortejaven.

Primera noticia; Dels 24 pisos que s'han construit només en sortejarem 21. I això per què? Doncs simplement perque la UGT i l'Ajuntament així ho van acordar en el conveni signat (i en totes les promocions que fa aquest sindicat arreu del territori) es reserven el dret sobre 3 dels habitatges construits per a assignar-los a "persones de confiança del sindicat" (segons declaracions del responsable d'UGT al diari El 9 Nou).

Comença l'espectacle!! L'omnipresent alcalde apareix en escena entre crits i xiulets. Intenta fer el discurs electoralista de sempre, però aquest cop no troba recolzaments sinó retrets, insults i més xiulets. Nerviós, li cauen tots els papers i fa un mutis pel fons bastant humiliant.

El sorteig, realitzat amb un ordinador, dóna els resultats que tothom esperava. Dels 21 pisos que la UGT havia permès (magnanímament) sortejar, prop de la meitat van a parar a mans de militants o familiars de militants de la UGT i el PSC. Com per cop de gràcia i picaresca de l'atzar, tot repetint l'escena d'anteriors sorteigs similars, la sort afavoreix la gran familia socialista montmelonina.

El públic es tensa encara més, alguns exaltats s'encaren amb els responsables del repartiment, la gent escridassa i insulta l'alcalde i els regidors socialistes que fan el paripè.

A dia d'avui la llista d'adjudicataris no és pública. Només, una llista de números que ningú pot desxifrar. Aquesta és la transparència d'UGT i PSC.

Des d'ICV-EUiA de Montmeló tenim molt clara una cosa... exigirem explicacions al PSC, i si cal, demanarem una auditoria del sorteig i del procés d'adjudicacions.

Perque amb la democràcia i amb la transparència no s'hi juga.

NOTA: Aquest missatge ha estat editat per no ferir la sensibilitat de cap

persona.

Agressió feixista

2007-02-19T22:52:00.000+01:00

Nota prèvia: Avui escric des de l'odi, des del més profund odi que es pot sentir. El meu text serà maleducat així que demano disculpes prèvies si puc ofendre algú.

5 membres de Joves d'Esquerra Verda i un de JC apallissats brutalment la matinada de dissabte per un grup de 15 neo-nazis

Els companys, cap d'ells major de 20 anys, 5 nois i una noia, es van veure sorpresos per un atac organitzat i pre-meditat d'un grup d'uns 15 neo-nazis, armats amb cadenes i un matxet, a les 00:30h a la rambla Egara de Terrassa.

Van reconèixer un dels membres de JEV, el van increpar pel nom i cognom, el van advertir que coneixien la seva adreça i que el matarien. Després va començar la pallissa.

Un dels companys encara és a l'hospital amb lesions molt greus, i els altres ja han sortit, amb altres diagnòstics, tot i que menys preocupants.

No podem permetre que aquests fills de puta es surtin amb la seva, no podem tolerar que ens robin la democràcia, no podem deixar que la gent camini amb por pels carrers del Vallès. Hem de plantar cara, hem de demostrar que som aquí, hem de cridar ben fort que NO PASSARAN!!

Per tot això, el proper DISSABTE, dia 24 de febrer, a les 18:00h., farem una CONCENTRACIÓ davant l'ajuntament de Terrassa, per protestar contra els fets i exigir una ràpida i contundent actuació policial. Aquests cabrons han de pagar el que han fet.

Ja ho deia Reincidentes fa anys, "son pocos, son bobos, pero organizados, si no estamos al loro, ya te la han liado...", i els gran ídols de joventut SKA-P "seguiré en mi condición de radical, gritaré nazis nunca más...". No podem retrocedir ni un pas, no els podem donar aquest avantatge.

Avui més que mai, solidaritat amb els companys agredits!

Avui més que mai, el cap alt i el pas ferm!

Avui més que mai, defensem les nostres llibertats!

Avui més que mai, lluitem contra el feixisme!

Avui...

Avui i sempre...

ANTIFEIXISTA.

No són moviments socials

2007-02-18T22:37:00.001+01:00

El grup de suport a Núria Pòrtulas, detinguda pels Mossos d'Esquadra per la seva presumta relació amb anarquistes italians, ha decidit convocar una concentració "a partir d'aquesta setmana cada dimecres a dos quarts de 8 del vespre davant la seu d'ICV de Barcelona".

El jutge que ha empresonat aquesta noia és un dels més de 6.000 militants d'ICV???

Si aquesta es respòn amb un SÍ, hauré d'esborrar el post i callar, però tot apunta a que es respòn amb un NO, o com a molt, amb un "i jo què sé, què té a veure-hi?".

El fet és que aquest pseudo-moviment social, protesta perquè a un noia l'han empresonat, però no protesta contra el jutge, contra cap Audiencia ni Tribunal. Tampoc no protesten contra els Mossos que l'han detinguda (cosa que no tindria lògica, però seria més d'esperar), ni contra cap comisaria, ni tan sols contra les oficines del Departament d'Interior.

L'únic que se'ls hi ha acudit a aquests individus, sota l'apadrinament del gran gurú pseudo-intelectual anti-tothom-menys-qui-em-subvencioni Terricabras, és anar a protestar a la seu d'ICV, allà, a cridar a la orella dels treballadors i les treballadores, que m'hi jugaria un pèsol que són majoritàriament aliens a aquesta informació.

El que dèiem l'altre dia, MAI els okupes i col·lectius de suport antisistema havien protestat tant i provocat tants problemes com ara, que és quan el govern està intentant fer més per ells. Mai la Tura, o els anteriors Consellers convergents (molt més agressius amb ells) havien rebut la pressió que està rebent en Saura i ICV.

Lluny queden aquesta gent, dels veritables moviments socials, amb voluntat de diàleg, de treball conjunt, d'acord i de progrés. Aquesta gent no són moviment socials.

Torne'm-hi

2007-02-11T16:24:00.000+01:00

Fa un parell de dies, fent un beure al Cafè Central, l'Ana Ballbona, periodista montmelonina i col·laboradora d'El Punt i El 9 Nou, em va donar una agradable sorpresa en forma d'esbroncada.

Va comentar-me que en un petit apartat del 9 Nou, havia fet una ressenya sobre aquest blog, recomenant-lo, i em va esbroncar pel fet que just després de la ressenya he deixat d'actualitzar-lo. Mea culpa Anna, no tornarà a passar. Ja se sap, la feina en pre-pre-campanya comença a augmentar.

Em va fer gràcia que l'Anna hagués trobat el meu blog, i encara més que n'hagués fet "publicitat" al mitjà escrit més important de la comarca. De la mateixa manera, no fa massa temps, en Saül Gordillo (blog) també va comentar aquest espai i el va afegir a la llista, cada dia més àmplia, de la blogsfera política de l'esquerra verda nacional.

Canviant de tema, aprofito aquest post per a comentar que els propers 10 i 11 de març es cel·lebrarà a Tarragona l'Assemblea Nacional de Joves d'Esquerra Verda. L'assemblea Nacional és el màxim òrgan de decisió de JEV, es reuneix de manera bianual i s'hi debaten i aproven documents de funcionament i ideològics. En aquest cas, hem optat per debatre sobre el feminisme en l'ecosocialisme per una banda, i sobre el decreixement i el model de desenvolupament humà i sostenible, per una altra. Realment els debats poden resultar interessants.

Salut!!

Ja tenim equip per guanyar

2007-01-14T20:29:00.000+01:00

Doncs aquí ho teniu, els 6 primers llocs de la candidatura d'ICV-EUiA de Montmeló, aprovada divendres en Assemblea Oberta. Per què 6 cares, i no 3 o 4 o 10?? Perquè són els regidors i regidores que volem obtenir.

Ens hem posat a treballar, la feina feta ens avala, la combinació d'experiència i cares noves ens enriqueix... Estem preparats per guanyar.

Ens ajudes a transformar Montmeló??

No els oblidem

2006-12-31T16:10:00.000+01:00

Avui, mirant fotos velles, m'ha vingut al cap una visita que vaig fer, fa cosa d'un any, a una de les residències geriàtriques de Castellar del Vallès. La meva familia mai ha tingut, per sort i de moment, la necessitat d'internar cap dels familiars propers en un d'aquests centres, i aquella visita era la primera. Anàvem a veure l'àvia de la meva companya, que portava uns quants anys allà.

La veritat és que la primera impressió va ser brutal. Només obrir la porta del carrer, s'accedia a una mena de sala d'estar gegant repleta de butaques. A cada butaca si apilonaven els avis i àvies, gairebé recolzats uns en els altres. La olor a tancat i a rescomit colpejava tot l'espai. El silenci era gairebé sepulcral. Una televisió encesa amb el volum silenciat i, paradoxalment, a la pantalla una familia passeja amb una àvia per un parc.

Demanem per la Conxita i ens indiquen la butaca on es troba, mig adormida i sota l'efecte de les pastilles. Quan anem avançant entre les butaques tots ens miren, com esperant que sigui a ells a qui anem a visitar. Una dona em crida (es pensa que sóc el seu nét). M'hi acosto i m'agafa la mà, tremolosa m'etziba el típic "com has crescut" i m'estira per poder-me fer un petó. Després d'intercanviar un parell de frases segueixo el camí cap a la butaca de la Conxita. Quan hi arribo, ella plora, abraçada a la meva companya. Feia gairebé un any que no veia la seva néta.

L'auxiliar em demana que l'ajudi a posar la Conxita a la cadira de rodes, i la pugem a l'habitació. No cal dir que les habitacions eren nímies, i tot el mobiliari que hi havia era una tauleta amb 3 calaixos, un armari més aviat petit i el llit. La finestra dóna directament a una paret d'obra vista, aproximadament a un metre de distància. L'habitació no té porta. Les cortines són teixides per ella mateixa "quan encara m'hi veia bé".

La Conxita és una dona gran, d'uns 70 anys, i que tot i la seva dificultat per caminar i els inicis de ceguera i sordesa, té el cap perfectament amoblat. Tota la vida ha estat una dona guapa i molt presumida. Ara veu com li prohibeixen maquillar-se, posar-se roba que no sigui un pijama i una bata i fins i tot, tenir un mirall a l'habitació. Això la desespera.

És hora de dinar però la Conxita no té gana, els nervis de la nostra visita li han trastocat el dia. L'auxiliar ens deixa la safata de menjar sobre la tauleta. Tot té pinta, color i olor de plàstic. Al voltant del menjar 5 pastilles de diferents colors i mides que la Conxita pren religiosament gairebé sense aigua.

És l'hora de marxar. La Conxita ens ha explicat moltes coses, sobre la seva vida a la residència i sobre el que ella anomena "la seva vida en llibertat". Totes dues tornen a plorar abraçades i jo he de sortir quan noto que la situació m'està dominant. Mai oblidaré aquell dia. Mai oblidaré els seus gestos, les seves cares, la imatge d'aquella sala d'estar plena de butaques.

M'he proposat visitar una residència geriàtrica, escollida de manera aleatòria, almenys un cop a l'any. Parlar amb 10 persones aquell dia, pot alegrar-los la vida durant un mes sencer. És poc el que puc fer, però crec que és un pas important per evitar que caiguin en l'oblit.

P.D: Bon any 2007.

L'esquerra radical

2006-12-21T00:40:00.000+01:00

Avui he sentit amb il·lusió com la dreta catalana tornava a carregar contra ICV. En Felip Puig, veí del Vallès Oriental i artífex del règims caciquils de diversos municipis, ens ha titllat (com volent insultar-nos) "d'esquerra radical".

Què vol dir esquerra radical? Doncs si radical significa segons l'IEC "canviar-ho del tot, de dalt a baix, com és ara, en política, les institucions establertes", llavors som l'esquerra que vol canviar el sistema de dalt a baix (o millor de baix a dalt). Que potser no és veritat això?

Aleshores què ens fa por a ICV?? Ens fa por que ens diguin que som radicals?? Perquè alguns dirigents d'ICV fan declaracions defensant-se de Puig?? Perquè diem a la societat que no som radicals?? És incompatible governar i ser radicals??

Mireu, jo no només sóc d'esquerra radical, sinó que sóc d'esquerra verda i violeta radical, per que també vull transformar les polítiques mediambientals i el sistema patriarcal de dalt a baix (o de baix a dalt, altre cop). I a qui no li agradi la parauleta, si haurà de posar fulles perquè ICV és radical, ha estat radical i serà radical, o no serà.

Què en penseu??

5.623.564 i pujant...

2006-12-18T11:39:00.000+01:00

La quinzena edició de La Marató de TV3, dedicada al dolor crònic, ha recaptat un any més una xifra màgica: més de cinc milions i mig d'euros. Han estat dotze hores de programació, en què s'han succeït entrevistes, reportatges, actuacions i connexions a l'exterior per recollir algunes de les més de 600 activitats que s'han programat arreu de Catalunya per recaptar. La festa solidària de Televisió de Catalunya, se centrava aquest any en el dolor crònic i totes les seves manifestacions: fibromiàlgia, migranyes i artritis, entre d'altres. Després de més de dotze hores de programació conduïdes per l'amic Bassas, la nit s'ha tancat amb 5.623.564 euros. "La Marató" ha comptat un cop més amb l'ajuda de milers de persones i s'han organitzat més de 600 activitats a tot Catalunya per recaptar fons. 2.500 voluntaris han atés des dels centres telefònics les trucades que s'han rebut al telèfon de "La Marató", el 905 11 12 13.

Després del genial espot dels monos que li va fer caure la llagrimeta a més d'un i d'una, després del ridícul del Barça que va fer tèmer el pitjor als organitzadors, després que en Bassas es desmelenés ballant a ritme de batucada sense corbata ni americana, després de desenes d'actuacions i centenars d'activitats... Després de tot això i molt més, els telèfons segueixen oberts. Encara podem fer créixer més aquesta xifra.

TRUCA AL 905 11 12 13!!

Volem més i millors trens!

2006-12-17T19:15:00.000+01:00

(Article publicat a "Linia Vallès" el 15/12/2006)

No és cap noticia que Renfe no va bé. Els que utilitzem els seus serveis habitualment ja ho tenim clar fa anys. La noticia és que, arran de les últimes avaries a la xarxa de Rodalies de Renfe, que ha sumat incidències i retards cada dia durant els darrers dos mesos, fins i tot aquells qui no fan servir el transport públic de forma continuada, s’han adonat que alguna cosa no rutllava. Les catalanes i els catalans hem perdut prop de 20 milions d’euros en hores perdudes per retards, segons un estudi publicat recentment.

El servei de Rodalies ha viscut un deteriorament evident que no es deu només a la dificultat de compaginar les obres contrarellotge de l’AVE (que encara no han arribat, ni molt menys, al seu punt de màxima problemàtica), tal com ens han intentat fer creure, sinó també, i de manera primordial, a la manca d’inversions per part del Govern central que es remunten a l’època d’Aznar i que ha continuat amb l’executiu socialista, i a la llunyania de l’àmbit de presa de decisions.

Quan el nou Estatut, aprovat àmpliament en referèndum, contemplava el traspàs de rodalies Renfe a Catalunya, ho feia per intentar pal•liar alguns dels problemes existents i evitar-ne de nous. En definitiva acostar la solució dels problemes a la realitat territorial, ja què és molt difícil des d’un despatx a Madrid solucionar els problemes quotidians que tenim els catalans i les catalanes.

Renfe transporta cada dia prop de 400.000 passatgers, moltíssims més que l’AVE, que pel preu dels seus bitllets i per la seva funció només és a l’abast d’alguns privilegiats i que a més de no ser necessari, no està acomplint els objectius previstos. No podem entendre doncs, perquè més del 95% del pressupost s’inverteix en l’AVE, un tren que només utilitza un 5% de la població, i Rodalies Renfe, el servei que utilitza el 95% de la gent, només rep un 5% de les inversions. És el món al revés. És, tal com diu l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), un atac als interessos generals per culpa de la Alta Velocitat. Per això hem de seguir insistint que volem més i millors trens, ens ho mereixem.

Jordi Manils
Coordinador de Joves d’Esquerra Verda - Vallès Oriental

Avui he matat un gos

2006-10-29T16:40:00.000+01:00

Doncs sí, com llegiu. Avui he buscat un gos, n'he agafat un que he vist rondant pel meu carrer que feia prou patxoca, l'he tingut tancat a les fosques en una habitació durant un temps, per a fer-lo emprenyar. L'he colpejat durant una bona estona i li he donat menjar podrit per fer-lo trobar malament. Al cap d'una estona, l'he fet sortir al pati interior, per a que no es pogués escapar i s'ha passat una bona estona donant voltes pel pati. Jo el deixava, perque es cansés i així no donés massa la brasa. Com que veia que encara tenia més reflexes, més habilitat... en definitiva que la cosa anava per llarg, li he començat a clavar unes fustes de punta que tenia per allà... a veure si les ferides aconseguien pausar-lo.

El cas és que sí, que s'ha començat a cansar, (està clar que aquelles ferides al llom i aquella sang cansen a qualsevol), així que abans que es morís i quan he vist que la seva agonia era la justa com per no adonar-se de qui estava a prop seu, he agafat un ferro esmolat i ZAS, he acabat amb la seva vida atravesant-lo. Després m'he fet fotos mentre li trossejava algunes parts del cos (que penjaré a la paret de casa).

Me'n sento molt orgullós, m'he divertit molt... (segueix llegint)

Abans que em digueu de tot, llegiu: Si canviem GOS per BRAU, en comptes d'un fill de puta maltractador d'animals sense sentiments ni escrúpols, que seria? un gran mestre?, em treurien a hombros? El toreig és una forma més d'assasinat animal.

Difon aquest missatge, LLUITEM PER ELIMINAR LES CURSES DE BRAUS DE CATALUNYA I DEL MÓN, CAP ANIMAL MEREIX QUE EL MALTRACTIN I MATIN TAN SANGUINARIAMENT!!!

Govern d'esquerres

2006-10-17T00:27:00.000+02:00

Defensar la terra és això

2006-10-07T16:37:00.000+02:00

Mori l'Estat!

2006-09-19T17:59:00.000+02:00

Carod promet als empresaris "menys Estat, menys tràmits ambientals i menys municipalisme"

Té collons la cosa, la simpàtica equidistància novament... El revolucionari Carod-Rovira s'asseu davant la Cambra de Comerç i els hi diu, textualment, "Estat, quant menys millor, ni que sigui català". Algú li hauria d'explicar a aquest senyor, que per més inri és funcionari de l'Estat (espanyol!), que aquesta afirmació es contradiu amb gran part del programa electoral del partit que (fa veure que) presideix i amb el Pacte de Govern que va signar ara fa 3 anyets a un saló molt mono. Brillant el matís "ni que sigui català"... simplement sublime. Així doncs, amic empresari i amic anarquista, voteu ERC, la garantia de l'abolició de l'Estat.

Però hi ha una cosa que encara em toca més els ous (si cabe...) del discurs ultra-liberal i dretista de l'afable bigotut, i és quan diu que vol "disminuir els tràmits ambientals als empresaris". Què ens vol dir aquest senyor? Ens proposa tornar a abolir les polítiques medi-ambientals com en l'època de CiU? Ens està dient que vol alinear-se amb el desarrollisme insostenible que propugna Montilla? En resum, senyor empresari que llegeix atentament aquestes línies, que si vota ERC podrà contaminar tot el que vulgui i més, que ells ja miraran de causar-li les mínimes molèsties.

Finalment, Carod remata el discurs atacant frontalment al municipalisme. "No estem disposats a que les grans decisions sobre política industrial i d'infraestructures s'aturin al regne de taifes de l'autonomia municipal". Tornem-hi amb les infraestructures i la ditxosa política industrial. Si és que és evident, amic empresari, només ERC garanteix que construccions com l'AVE, la MAT o qualsevol simil de "Marina d'Or" a la catalana trinxin el territori al màxim sense que els Ajuntaments hi puguin intervenir.

Per tot això i molt més, estimats lectors liberals, dretistes, milionaris, gent que odieu tant com jo aquells hippies desgarbats que ens volen fer pagar per fer malbé el medi ambient i que no ens volen deixar encimentar allà on ens roti... "Voteu ERC, la garantia d'un Govern de dretes".

P.D: I la JERC encara borda allò de "Independència i socialisme"... jajajaja Hipòcrites!

1 imatge + que 1.000 paraules

2006-07-24T02:38:00.000+02:00

Tenim un gran futur

2006-07-18T01:54:00.000+02:00

Ja fa molts anys que la nostra gent s'ha de sentir dir allò de "a veure quan us n'aneu al PSC" o aquella gracieta típica i enginyosa on les hi hagi de que som "l'eco dels socialistes".

El cert és que ICV ha pecat, sobretot a nivell municipal, en determinats moments de seguidisme o pactisme amb el PSC. És veritat també que el programa del PSC té semblances importants amb el programa d'ICV (important no alterar l'ordre dels factors si no es vol alterar el producte).

ICV ha patit sempre el mal de la Izquierda desUnida i malavinguda; corrents, escisions, debats interns durs i amargs, travesies desèrtiques i un llarg camí a la recerca d'una nova vía cap a la transformació social, l'ecosocialisme, que va arribar de la mà de JEV. Tot això ens ha tornat, en determinats moments, paranoics. Ens ha fet perdre l'autoestima, ens ha fet vagar sense rumb i dubtar de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat i de la validesa del nostre projecte. Ara però, ICV afrontarà per primer cop en la història, el segon cicle electoral coaligada amb EUiA i sense "mals rotllos" interns, i òbviament al PSC ja ens hi poden esperar asseguts.

Totes les enquestes ens auguren un creixement, petit però important a les autonòmiques, i més significatiu a les municipals. Un creixement que s'assimila al tarannà de l'actual ICV, caminant poc a poc però assegurant cada passa i estabilitzant l'estructura de manera que sigui difícil retrocedir el camí recorregut. Aquest creixement, com no pot ser d'altra manera, ha d'anar acompanyat d'una renovació que de moment ICV està encarant de manera exitosa. L'aterratge de Romeva, Herrera, Clavell, Camats... a les diferents institucions, i de Garcia, Rius, Cid, Morales... a la direcció del partit, han suposat un cop d'aire fresc que convenia a ICV i que pot donar els millors fruits en aquest proper cicle.

Ningú pot dubtar de l'important paper que ha jugat JEV-JIC en la trajectòria d'ICV, però sobretot en els últims 7 o 8 anys, apostant per una renovació natural i sense friccions, formant quadres polítics que lideren parts importantíssimes del projecte, empenyent ICV cap a una nova definició política, i en definitiva, cap a una nova manera d'entendre i de fer política.

És per tot això que cada dia em sento més orgullós de participar a JEV, que cada dia tinc més confiança en la nostra potencialitat, que cada dia confio més en el nostre projecte, que cada dia em sento més corresponsable de l'herència que han deixat aquells que van viure els moments més durs i més obligat a solidificar el dolç moment actual i seguir empenyent JEV, que al cap i a la fi és empènyer també la nova ICV.

És per això que em sento orgullós que ICV hagi premiat la trajectòria, l'esforç i el treball de JEV.

Felicitats Laia, aquest només és el primer pas per a seguir treballant per construir la utopia!

La linia dura de la DGT

2006-07-13T18:48:00.000+02:00

El dopatge polític

2006-07-11T17:30:00.000+02:00

Escándalo por Doping: el Tour de France se queda sin candidatos.
A sólo un día del comienzo de una nueva edición del evento ciclístico más importante del mundo, 5 de los favoritos para conquistar el trono de Lance Armstrong fueron expulsados de la carrera: Jan Ullrich, Ivan Basso, Francisco Mancebo, Joseba Beloki y Óscar Sevilla.
------------------------------------------------------------------------------------------------------

Us imagineu això, aplicat a la política?? Podem pensar en quelcom similar al "dopatge polític"?? Imagineu-vos el titular...

Carod, Montilla i Rajoy detinguts per possessió d'EPO, Saura, Llamazares i Piqué rememoraven vells temps fumant marihuana al lavabo. Mas i ZP fumaven "purets" adulterats a la Moncloa.

Ara, en serio...Com seria el dopatge al Parlament? Quins serien els medicaments prohibits? Es sancionaria la "Dormidina" i el "Tranquimazin"? Seria permès el "Valium"?

El que sí que sabem és qui sortiria perjudicat si realment es fessin aquests controls. Perquè, no em negareu que les següents afirmacions només es poden fer sota l'efecte del dopatge:

- "Seré el proper President de la Generalitat" (Carod-Rovira)

- "Qui diu que ERC està en l'equidistància o bé disposada a reeditar el tripartit té per objectiu diluir la nostra imatge". (Joan Ridao)

- "Si guanya el SÍ de forma massiva només quedarà l'Astèrix del País Basc, perquè s'haurà liquidat l'Obèlix de Catalunya". (Carod-Rovira)

- "Aquest és un Estatut de dretes" (Joan Puigcercós)

(Després segueixo...)

Salut!

Jo tampoc t'espero

2006-07-05T17:53:00.000+02:00

Esquerra ja no és el que era

2006-06-26T18:10:00.000+02:00

I ja en van 3 en 3 dies!! En els últims tres dies, tres votants d'ERC han pronunciat la tan esperada frase "No els tornaré a votar".

Abans d'ahir em vaig retrobar amb un amic indepe que feia anys que no veia i, entaulats davant una cervesa (o vàries), la política va ser el tema recurrent. "Fa 3 anys, ERC semblava un partit serio, semblava que podia ser una alternativa real, però l'únic que han fet és el pallasso, s'han carregat el tripartit i han fet el tonto amb l'Estatut". Aquí gairebé se m'escapa la llagrimeta, però encara n'hi ha més!

Ahir, tornant amb el tren de Barcelona, vaig coincidir seient amb seient amb una coneguda de JERC (o això tenia jo entès). La xicota em va explicar que ho havia deixat perquè "N'estava farta, allò és una casa de putes, no es fa debat polític ni es tenen clares moltes coses, i per acabar-ho d'adobar el tema de l'Estatut..." (Ella estava pel VOT EN BLANC). "A les properes penso votar ICV". Aquí vaig estar a punt de fotre-li un petó, però em vaig contenir i vaig deixar anar un "me n'alegro que hagis arribat a aquesta conclusió". La megafonia va anunciar aleshores la fi de la nostra conversa i vaig arribar a casa dibuixant un gran somriure.

Finalment, avui he rebut resposta a un e-mail que vaig reenviar a diverses persones, sobre els últims posicionaments d'ICV en diversos temes i sobre diverses actituds incomprensibles d'ERC. La resposta és d'un colega de Vic, simpatitzant d'ERC, i diu textualment (ho sento per les faltes ortogràfiques, però vull copiar-ho tal qual) "tens tota la rao. si la peña sapigues lo q realment feu uns i altres IC tindria 23 diputats y ERC només 4 o 5. ERC ja no es lo q era a les ultimes (eleccions autonòmiques) foten pena."

A partir d'aquí, cada qual que en tregui conclusions. Jo em quedo amb que "ERC JA NO ÉS EL QUE ERA". Se n'haurà adonat la gent?

Un fort aplaudiment

2006-06-22T19:31:00.000+02:00

Un aplaudiment per a tots aquells què es van llegir l'Estatut, un aplaudiment per als qui van participar a debats sense llegir-se'l, un aplaudiment sense complexes per a aquells que van defensar una posició que no es creien per salvar la poltrona, un fort aplaudiment per a tots els que s'han autodenominat "pares" de l'Estatut, un gran aplaudiment per a aquells que han conspirat contra Catalunya aprofitant l'avinentesa, un aplaudiment a la militància que, tot i estar fins els ous de l'Estatut, va fer campanya amb el cor, un aplaudiment també per als periodistes que protestaven pels criteris de repartiment d'espais d'informatius, un aplaudiment ensordidor per a aquells que continuen pensant que a Catalunya només hi ha 4 partits, i finalment, tots en peu, un grandíssim aplaudiment per l'Estatut que ha posat un punt (i seguit?) a l'únic Govern d'esquerres de Catalunya i que ha acabat amb la carrera d'en Pasqual.

Plas, plas, plas, plas.

[Jo mateix em dono la benvinguda, mentre intento esbrinar com collons funciona això. Salut!]